In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)

D’ençà del segle XII i sobretot del XIII, hi ha documentada la presència de mercaders catalans en terres del Magrib. Però va ser amb el llarg regnat de Jaume I (1208-1276), amb l’expansió conqueridora apuntant cap al sud (País Valencià, Illes…), que les iniciatives comercials i fins i tot militars i religioses cap a aquelles terres de taifes van començar a quedar sotmeses a la seva autoritat. Al llibre Catalans a Ceuta des del segle XIII al XIX: d’aliats conjunturals a veïns, per exemple, Eloy Martín Corrales considera prou creïble que, enmig de la lluita pel domini de la Mediterrània occidental a la baixa edat mitjana, galeres catalanoaragoneses participessin en una expedició naval llançada el 1234 contra el port de Ceuta, que es va saldar amb la crema de totes les naus genoveses que hi havia atracades. Si fos el cas, doncs, podríem afirmar que fou la primera vegada que vaixells de Jaume I van actuar a l’estret de Gibraltar.

Hem de fer un salt notable en el temps –i fins i tot un canvi de llengua– per trobar, ja del tot confirmada, la “presència” del rei conqueridor català en aquestes mateixes aigües: durant la guerra del 1936-1939, un dels poquíssims fets bèl·lics documentats a la badia de Gibraltar va ser el bombardament marítim d’Algesires, el 7 d’agost de 1936, a càrrec d’un cuirassat anomenat precisament Jaime I, lleial al govern de la República. El vaixell havia estat construït a les drassanes del Ferrol el 1912, va participar en la guerra del Rif i va estar al servei de l’armada republicana fins al 17 de juny de 1937, quan una explosió a l’interior de la nau, mentre s’hi duien a terme unes feines de reparació i manteniment, el van destruir i enfonsar parcialment.

Imatge del cuirassat republicà Jaime I.

Algunes parts del Jaime I, com per exemple els canons, es van poder recuperar posteriorment i el règim franquista, de fet, els va reaprofitar a les bateries de costa de Rafalbeig i cap Blanc, a Mallorca. I els Vickers de 305 mm/50, en concret, es van reinstal·lar en terra ferma al llarg de l’estret de Gibraltar, a les bateries de costa D9 i D10 a El Vigía i Casquebel, prop de Tarifa. Aquests últims canons i torretes van quedar abandonat el 1985, però sembla que –ben degradats– continuen allà mateix plantats.

Canons del Jaime I a la costa de Tarifa.

I no deixem Tarifa ni les Balears, en aquest curiós periple històric, perquè d’ençà del 8 de maig de 2025 la companyia Baleària –amb seu a Dénia– ha destinat a la seva línia regular de ferris entre aquesta població gaditana i Tànger precisament el vaixell Jaume I, que el 2024 ja havia cobert el trajecte entre Algesires… i Ceuta!

Aquest fast ferry de 78 metres d’eslora i 26 de mànega, amb capacitat per a 623 passatgers i 130 vehicles, va ser construït el 1994 a l’illa de Xipre i ara ha passat a solcar les aigües de l’estret de Gibraltar, amb el nom del gran rei català, gràcies a una naviliera valenciana de ressons balears.

El ferri Jaume I de Baleària.

Article publicat el 10 de març de 2026

Comments are closed