Un dels edificis més fotogènics de Gibraltar, el far de Punta Europa, ja es pot visitar per dins. Obert el 1841 per la Trinity House, vigila d’aleshores ençà l’estret on s’uneixen la Mediterrània i l’Atlàntic, a més d’Europa i l’Àfrica, amb la seva vistosa torre pintada de blanc i vermell. L’obertura al públic d’aquest històric far l’estiu del 2026 ens porta avui a parlar d’un altre far, a l’altra punta de la badia de Gibraltar, inaugurat tres dècades després: el de Punta Carnero, a Algesires.
I si hi fem referència és perquè fou projectat el 1864 per un enginyer català, Jaume Font i Escolà, i inaugurat deu anys després. Es tracta d’una torre cilíndrica, de 19 metres d’altura i de parets de sorra groguenca, que és en si una rèplica a escala més petita del famós far de Chipiona, el més alt de l’estat espanyol, també obra d’aquest badaloní nascut el 1834. Com a enginyer de camins, canals i ports, va realitzar una bona part de la carrera professional a Andalusia, on va dissenyar també els fars de Bonanza i de San Jerónimo a Sanlúcar de Barrameda, el de Rota i el de la Isla Verde d’Algesires.
També va dirigir les obres de construcció de la línia ferroviària de Sevilla a Huelva i va signar els plans de les estacions en estil neomudèjar de la línia, inclosa la de Sevilla a Huelva. Els últims anys, del 1871 al 1879, fou director de la junta d’obres del port de Sevilla. Es va morir a Madrid el 1880. Jaume Font és recordat amb un carrer a Badalona i un altre a Chipiona.
Situat en ple Parc Natural de l’Estret, al costat de les ruïnes de l’antic fort de Punta Carnero, l’octubre del 2006 el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va proposar de declarar el far de Punta Carnero com a bé d’interès cultural. Contràriament al de Punta Europa, amb el qual es coordina per ajudar tots els vaixells que passen per l’estret a superar els perills de la costa, de moment no és obert al públic.
Article publicat l’11 d’agost de 2026
Comments are closed