In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
D’ençà de la primera vegada que vaig anar Gibraltar, al començament dels anys 2000, un dels racons que més assíduament he visitat és el petit pati de la catedral de Santa Maria la Coronada. Les raons són variades. En el terreny personal, perquè a l’anomenat pati dels Tarongers hi ha la porta d’accés als arxius eclesiàstics, on vaig passar moltes hores per preparar l’estudi sobre la comunitat menorquina al penyal. En el terreny històric i religiós, perquè també dona accés a la capelleta dedicada a la Mare de Déu de Lorda i perquè les rajoles amb motius geomètrics de les parets ens recorden que l’església es va aixecar sobre l’antiga mesquita de Gibraltar. I encara cal afegir-hi un motiu petit, però que em rosegava d’ençà que en vaig tenir coneixement: al bell mig hi ha una enorme gerra de quatre peus, ben particular, amb els escuts esculpits de Gibraltar i del bisbe gal·lès Henry Gregory Thompson, al capdavant de la diòcesi del 1910 al 1927.
La cosa que més m’encuriosia d’aquell gran test plantat allà era la signatura i l’any que apareixen prop de la base: Ana Piquet, 1923. Tal com havien expressat encertadament historiadors locals com ara Manolo Galliano i Richard Garcia, tant el cognom com l’any coincidien amb la presència al penyal de l’escultor barceloní Josep Piquet i Catulí, autor de les escultures que presideixen el Gibraltar War Memorial a Line Wall precisament d’ençà del 1923. Sobre aquest enigmàtic artista català, del qual se sabia ben poca cosa, en vaig escriure un article biogràfic força extens el 2019, reproduït a VilaWeb i al Gibraltar Chronicle. Entre moltíssimes més dades, hi explicava que havia tingut una filla amb Teresa Ramis, anomenada Maria.
Qui podia ser, doncs, l’Ana Piquet del pati dels Tarongers de la catedral? Ha passat el temps (i les visites repetides a aquell indret de Santa Maria la Coronada) fins que, aquest estiu del 2026, l’amic Tony Lombard em va incloure en una conversa per mail a tres bandes sobre la qüestió de l’escut i el misteriós nom. I, com una epifania, em vaig posar a cercar al registre civil digitalitzat de Barcelona el possible naixement de la filla de Josep Piquet i Teresa Ramis a la capital catalana, d’on eren tots dos. I la sort em va somriure, perquè al cap de poques hores ja en tenia la resposta: el 6 de gener de 1897, dia de Reis, va néixer al carrer de l’Àliga, 22, d’Hostafrancs, Maria Ana Piquet Ramis. Misteri resolt!
És raonable pensar que Josep Piquet, quan va rebre l’encàrrec de fer el monument als britàncs caiguts en la Primera Guerra Mundial, no anés sol a Gibraltar. És possible, per exemple, que l’hi acompanyés la filla. Hem de pensar que tenia vint-i-sis anys i que, si va heretar els dots artístics del pare, el podria haver ajudat i tot al taller on va treballar entre el 1922 i el 1923 al penyal. Sigui com sigui, és indubtable que de la seva mà van sortir els escuts esculpits al gran test de la catedral, que en aquell moment –cal recordar-ho– acollia uns quants monjos de l’abadia de Montserrat, com el valencià Bernat Adell i els catalans Bonifaci Soler i Ildefons Vilaplana, qui fou secretari del bisbe Thompson.
Podríem imaginar, doncs, que per mitjà d’algun d’aquells frares catalans –com ella–, en contacte directe amb el bisbe, va acabar rebent l’encàrrec de reproduir en pedra aquell parell d’escuts per a la catedral, en l’estada a Gibraltar en companyia del seu pare. L’objecte d’aquesta història, envoltat de misteri durant tants anys, el trobareu al centre del pati dels Tarongers.
Article publicat el 20 d’agost de 2026
Comments are closed