In English (translated by Brian Porro) / En castellano (traducido por Google)
L’amic i traductor del llibre Els ‘minorkeens’ de Gibraltar a l’anglès, Brian Porro, acaba de publicar un article preciós al Gibraltar Chronicle sobre una branca de la seva extensíssima família, amb arrels i orígens al penyal i en moltes parts més del món mediterrani i britànic. La peça, titulada “Origins: a soldier’s unmarked grave”, segueix els passos d’un avantpassat seu, James Keating, nascut el 1834 a Irlanda quan la gran fam començava a causar estralls entre la població de l’illa. Amb divuit anys es va enrolar en un regiment escocès amb el qual va participar en la guerra de Crimea (1853-1856). Posteriorment, fou destinat ja com a sergent a Malta. I el maig de 1857, el seu batalló va arribar a Gibraltar.
Al penyal, Keating hi va conèixer una noia de dinou anys i al cap d’un any s’hi va casar: es deia Rosa Dominga Vila i era filla d’uns menorquins que havien emigrat, com molts altres illencs des de feia un segle, cap a la petita plaça britànica al sud de la península Ibèrica. Tres mesos després del casament, el 7 de juliol de 1858, la parella s’embarcava amb la resta del batalló rumb a Hong Kong, a causa de les anomenades guerres de l’Opi. Durant setze setmanes, el veler Lord Raglan, amb un miler de persones a bord, va passar per l’arxipèlag de Cap Verd i la remota illa de Tristan da Cunha fins a arribar al cap de Bona Esperança i travessar l’Índic fins a Java. Van arribar a Hong Kong el 25 d’octubre de 1858 i Keating, que havia emmalaltit, va haver de ser ingressat immediatament a l’hospital, on es va estar més de dos mesos. Quan en va sortir, el seu estat delicat de salut va convèncer les autoritats militars que calia repatriar-lo a la primera ocasió que hi hagués cap a Europa, juntament amb la Rosa.
Un any després, en ple viatge de tornada, el matrimoni va tenir el primer fill a alta mar, en William, el vaixell va fer escala a Ciutat del Cap. Quan finalment van arribar a destinació, prop de Manchester, doncs, la jove Rosa va baixar del vaixell –amb un nadó en braços– en un lloc tan estrany per ella com ho era Hong Kong. El 1862, el regiment on era integrat el marit fou transferit a una altra base a Colchester (Essex), on van tenir el segon fill, James Keating II. Al mateix campament, el 30 de juliol de 1864, James Keating pare va agafar una bronquitis aguda i es va morir. Tenia tan sols vint-i-nou anys i una setmana després d’haver-lo enterrat, el 6 d’agost de 1864, naixia el seu tercer fill, l’Arthur.
Tornada a casa
Sis anys després d’haver-se conegut i d’haver voltat per mig món a bord de vaixells de guerra britànics, Rosa Vila es trobava perduda al mig d’Anglaterra amb tres criatures a càrrec. Gràcies a una paga de l’exèrcit de 34 lliures, 22 xílings i 10 penics va poder tornar a Gibraltar, la ciutat on havia nascut el 27 de maig de 1838, i es va poder retrobar amb el seu pare, el jardiner maonès Antoni Vila, però no pas amb la mare, la també maonesa Rosa Fàbregas: s’havia mort just quan ella havia desembarcat a Hong Kong a la darreria del 1858. Al penyal, amb tot, també hi havia els seus vuit germans: en Balthasar, la Juana, l’Antonio, la Margarita, la Dominica, el Sebastian, la Catharina Antonia i la Maria Magdalena.
Dos anys després d’haver tornat a casa, Rosa Vila es va casar en segones núpcies amb John Neish, un veterà de Crimea cinc anys més gran que ella. Com que el nou marit era escocès de confessió protestant, el casament es va dur a terme el 20 d’agost de 1866 a St Andrew’s Kirk, la capella de l’Església d’Escòcia a Gibraltar. Amb Neish, la Rosa va tenir sis fills més fins al 1882: la Rosa, el Sebastian, el John, el Louis, la Mary I la Lucy.
Com a curiositat, el fill gran que va tenir amb el primer marit a Ciutat del Cap, en William Keating, es va ajuntar el 1884 amb la gibraltarenca Adela Mesilio, filla d’un maltès i de la menorquina Maria Susias Fàbregas. Les àvies maternes tant del nuvi com de la núvia, curiosament, eren de Maó i duien el mateix cognom, tot i no estar emparentades directament.
Per si la vida no havia posat prou a prova la Rosa, va sobreviure als tres primers fills: l’esmentat William es va morir el 30 d’abril de 1914, en James (casat amb Aurelia Crisp) el 28 d’octubre de 1922 i a l’Arturo (casat amb Otilia Valbuena) la tuberculosi se l’havia endut molt jove, el 16 d’octubre de 1896, just un any després d’haver tingut el primer i únic fill, un altre James Keating.
Vivint a Castle Ramp, 3, també va veure com la tuberculosi se li enduia el 1907 la filla més petita, la Lucy. I el 1910 va perdre el segon marit. Un any després es va traslladar de Castle Ramp a Lime Kiln Gully amb els tres fills més petits, el domicili a la part alta de Gibraltar on consta que es va morir el 17 de desembre de 1917. Es posava fi, així, a quasi vuit dècades d’epopeia vital d’aquesta dona de pedra gibraltarenca d’ascendència menorquina.
Article publicat el 21 de juny de 2024 a partir de l’estudi històric i genealògic dut a terme pels germans Brian i Clive Porro.
Comments are closed