In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
L’11 de setembre de 2024, visitant la magnífica exposició Llanito. Past, present, future a Gibraltar, un dels nombrosos detalls que em van sorprendre ben gratament van ser un parell de panells, a la primera sala de la Fine Arts Gallery, en què es reproduïa, transcrita, una conversa en yanito al voltant de les Olimpíades de París entre l’arxiver gibraltarenc Gerard Wood i el professor jubilat Kenneth Cardona. A més dels salts de l’andalús a l’anglès i els termes i girs propis de la parla de Gibraltar, em va cridar força l’atenció el cognom del mestre retirat.
Va resultar que l’esmentat Kenneth Cardona era justament a la sala, com un dels responsables voluntaris de la galeria d’art de Casemates, i quan es va assabentar que jo era català se’m va acostar i es va afanyar a preguntar-me si sabia d’on venia el seu cognom. “Del poble de Cardona, és clar”, li vaig respondre. I, amb un somriure sorneguer, em va començar a explicar una anècdota que li havia passat una de les dues vegades que em va assegurar que havia passat pel municipi del Solsonès, encuriosit per saber com era el lloc d’on provenia el seu cognom: “En una de les visites, al parador de Cardona, el recepcionista se’m va quedar mirant quan li vaig ensenyar el carnet d’identitat i em va dir, sense amagar l’emoció: ‘Cardona… de Gibraltar?’ Resulta que ell era de San Roque!”
La segona sorpresa relacionada amb el seu cognom que es va endur en Kenneth va ser més endavant, quan va començar a investigar als arxius el seu origen familiar i va descobrir, amb un cert desconcert, que el besavi Cardona havia arribat al penyal… provinent de Malta! Efectivament, si obrim la pàgina 49 de l’imprescindible volum Twin Rocks. The Malta-Gibraltar connection (2005) de David Arrigo, dedicat a traçar les relacions entre les dues places britàniques durant els segles XIX i XX i la profunda petjada deixada per la comunitat maltesa al penyal, hi trobem el cognom Cardona enmig de la seixantena de llinatges provinents de la petita illa al mig de la Mediterrània presents a la guia de telèfons de Gibraltar, al costat d’Azzopardi, Caruana o Mifsud. Arrigo, en concret, esmentava que un carregador de carbó anomenat Joseph Cardona, nascut a Malta cap al 1845, ja constava al cens gibraltarenc de 1881 com a resident.
La pregunta, llavors, era evident: i què fa el cognom Cardona a Malta? Doncs la resposta, com no podia ser d’una altra manera, la trobem en la història. D’entrada, cal recordar que de 1282 a 1530 l’illa va quedar integrada a la Corona catalanoaragonesa, en paral·lel a la conquesta de Sicília. Durant quasi dos segles i mig, doncs, molts catalans (soldats, mercaders i comerciants, jueus fugint dels pogroms a la península Ibèrica, nobles i eclesiàstics…) s’hi van establir, tal com testimonia la presència d’un nombre gens negligent de cognoms d’origen català a Malta, alguns dels quals encara ben comuns. El lingüista i expert en onomàstica maltesa Mario Cassar, de fet, situava Cardona en el top 100 dels gairebé vint mil cognoms que apareixien al cens maltès de l’any 2011.
En un treball posterior dels professors de la UAB Carles Biosca i Carles Castellanos, que han investigat profundament la influència catalana en la llengua i l’onomàstica malteses, s’afegia que als segles XIV i XV ja s’hi documentaven cognoms ben nostrats com ara Abella (o Vella), Almirall, Bestardes, Cardona, Ferriol, Ferrer, Girabert, Martí, Morell, Muscat, Paludàries, Ribera, Ribes, Ros, Rosselló, Riera, Soler i Torres.
I, per acabar-ho de reblar, quan el 1530 el monarca Carles I de Castella i Aragó va decidir cedir Malta a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, acabat d’expulsar pels turcs de l’illa de Rodes, el degoteig de catalans no es va aturar, ni de bon tros. Sense anar més lluny, arran del setge infructuós dels turcs a Malta del maig de 1565, el comandant de la flota de Sicília, Joan de Cardona i de Requesens, fou enviat d’urgència a reforçar l’illa amb set-cents homes a bord de les seves galeres.
És així com alguns Cardona presents actualment a Gibraltar, tot i que familiarment és indubtable que claven les arrels a Catalunya, van arribar al penyal fent una gran marrada per la Mediterrània. Seguint la llista d’Arrigo, de fet, no seria agosarat proposar un periple idèntic per a alguns dels gibraltarencs que tenen Abella (o Vella) i Muscat de cognom… Però això, en tot cas, ja seria una altra història.
Article publicat el 22 d’octubre de 2024
Comments are closed