In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
L’Upper Town és un dels tresors més ben guardats i amagats de Gibraltar. La part alta de la ciutat, un espai allunyat del turisme i de les multituds de la zona de Main Street i Casemates, conserva amb els seus carrerons costeruts i laberíntics els records del passat i, també, un cert aire maonès. Cal dir que, a més de ser zona de pas si es puja o es baixa a peu de la muntanya, l’Upper Town té alguns espais que criden l’atenció dels visitants, com ara l’església del Sagrat Cor de Jesús, l’antic Hospital Colonial i les anomenades escales del Referèndum (oficialment, Devil’s Gap Road), pintades amb els colors de la Union Jack i de la bandera de Gibraltar d’ençà del referèndum d’autodeterminació convocat el 10 de setembre de 1967 per l’aleshores ministre principal, Sir Joshua Hassan.
En aquesta zona popular de la ciutat, allunyada del brogit de la part baixa, també es van implantar al llarg dels segles unes quantes famílies menorquines, algunes de les quals fins i tot han deixat marca en la microtoponímia local. És el cas dels Tudury, immortalitzats en el mapa de carrers en els Tudury’s Steps. I també els Seguí, un llinatge present en el nom popular i antic de l’actual Lime Kiln Gully, tal com indica un rètol ceràmic instal·lat recentment pel Ministeri pel Patrimoni de Gibraltar: Callejón de Segui [sic].
El mateix ministeri, a la pàgina dedicada a aquest bonic carreró ple d’escales, ens explica que al segle XIX, a mesura que la població civil de Gibraltar creixia ràpidament i la ciutat s’expandia cap a l’oest, es van establir forns de calç a la part alta de la ciutat per satisfer la demanda creixent d’aquest producte indispensable per a la construcció i l’emblanquinament d’edificis.
Un d’aquests forns era al capdamunt del Lime Kiln Gully (antigament Callejón de Seguí): conegut com a Lime Kiln Farm i, col·loquialment, com La Calera de Mr. Gaya, probablement era explotat per Joseph Gayà, un constructor originari de Maó registrat al cens del 1834 com a resident a Castle Road. El seu ofici explicaria la participació en l’extracció de roca i la producció de calç per a la construcció.
Quant a la referència al Callejón de Seguí, provindria de la família amb aquest nom que, com a mínim des del 1871, vivia al número 20 de Lime Kiln Steps, amb el constructor Francesc Seguí al capdavant. En el cens de 1878, els seus fills John i Vincent Seguí, ambdós administratius, també apareixen com a residents a la mateixa casa. De fet, la connexió de la família amb aquest carreró o els adjacents és constant ja en tots els censos posteriors. I també en anteriors: el primer Seguí que trobem als registres de Gibraltar, el 1817, és Francisco Sequi [sic], un arquitecte maonès de 51 anys.
Article publicat el 3 d’octubre de 2025
La fotografia de capçalera és de Johnny Bugeja (Gibraltar Chronicle)
Comments are closed