In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
La cita era el dissabte, 14 de març de 2026, a les 18.30, a la històrica (i desplaçada) llibreria Documenta de Barcelona. Hi vaig entrar, no cal dir-ho, atret pel títol de l’acte, la presentació del poemari Gibraltar. I una hora i mitja després, cal dir-ho?, en sortia encantat. Amb el contingut. Amb el continent. I amb l’ambient.
Gibraltar, el contingut, és el darrer llibre del cantant i poeta gibraltarenc Gabriel Moreno, establert de fa molts anys a Londres, i també és l’objecte i subjecte dels seus poemes, que s’introdueixen en la identitat llanita i ens impregnen dels llocs i els xocs, els mots i els morts, les olors i els colors de la seva pàtria tan grandiosament petita, tan diversament única.
Goat Star Books, el continent, és l’editorial que va fundar el 2021 el professor i novel·lista Rafael Peñas Cruz, nascut a Pozoblanco (Còrdova) i també resident de fa anys i panys a la capital anglesa, amb la voluntat de traduir la poesia anglosaxona al castellà i, a la inversa, la hispana a l’anglès. Es va estrenar amb Poetry of Science, una edició bilingüe català-anglès del poeta i científic mallorquí Àngel Terron (1953). I, d’ençà que va descobrir Gibraltar acompanyat del seu amic poeta, aquest racó al sud de la península Ibèrica (que no comparteix història contemporània amb Espanya ni tampoc no és del tot una ciutat anglesa) s’ha convertit en “una veritable llar espiritual” de la seva editorial: “Com Gibraltar, som un pont.”
I Barcelona, l’ambient, va ser la darrera ciutat, de moltes per la geografia peninsular, on es va presentar el poemari del Gabriel amb l’editor Rafael. I no és ni casual ni circumstancial, si tenim en compte que el primer hi va viure més d’una dècada, del 2000 al 2011, i el segon hi va arribar, de ben petit amb la família, i s’hi va criar i educar. Els amics de l’un i de l’altre que s’hi van aplegar, aquell vespre plujós a l’exterior i càlid a l’interior, eren la clara demostració de la relació íntima i amical amb la capital: dels poetes Lluís Urpinell i Marçal Font i Espí, que es van afegir al recital amb sengles poemes al tram final, al músic saragossà establert a Barcelona Pablo Yupton, passant per l’escriptor barceloní Manuel Pérez Subirana, autor de la novel·la Lo importante es perder i a qui Moreno té dedicat el sonet llanito “Number One”.
Amb una execució quasi britànica i una compenetració més aviat hispànica, el duo Gabriel-Rafael, com dues ales d’una mateixa papallona, va oferir un recital a dues llengües, de temes mundans i també mundials, ara amb poemes, ara amb cançons, com si fossin una sola veu i, sobretot, amb un mateix anhel: escampar l’amor compartit pels llanitos i Gibraltar.
PS: Ara veig que en Gabriel ha regalat als seus amics de Barcelona un poema al seu compte de Facebook:
Barcelona, treat my friends with care,
do not neglect the leopard of their longing,
leave air for their imaginary branches,
do not let their hearts fester like fresh meat in the sun.
Barcelona, I know you are sick of joyful goats.
I know you consider hope and conviction distasteful and trite,
I shall go and walk and sing in the most recondite places,
scorn me, beat me with your intellectual stick
but do not pollute my friends with your fashionable discontent.
Barcelona, the sapphire entangled in your hair was a gift from the sea,
don’t pretend you were born in palaces and temples,
you, the daughter of traders from Mesopotamia and Greece,
surrounded by mountains bold and plentiful,
give my friends a share of your bangles and rings.
Or I’ll stick a poisoned hair-pin in the belly of your thinking.
Or I’ll tap dance on the borders of your heart-fences.
Barcelona, tell your waiters to be kind to my clan.
Let my people sing and dance in the refuge of their houses,
do not push them into the cesspits of techno beats and slime.
Barcelona, free my friends from your tyranny of over-stimulated pupils.
Let them breathe the city with their own lungs.
Walk without prejudice into the jungles of their verse,
open the museum of your waxed emotions.
Abandon your mythology of gilded windows.
Barcelona, my friends will whisper sweet iambs when the night comes.
Article publicat el 16 de març de 2026
Comments are closed