In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
L’advocat i historiador Manuel Tapia Ledesma ja fa uns quants anys que ha emprès una croada per reivindicar la seva ciutat, Algesires, com l’origen del famós himne de Riego. El tinent coronel Rafael del Riego, després d’haver-se alçat en armes l’1 de gener de 1820 contra el rei abolutista Ferran VII a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), va passar per Algesires entre l’1 i el 7 de febrer següents, moment en què sembla que hauria encarregat al cap de la plana major Evaristo San Miguel d’escriure una cançó patriòtica –o chant de guerre, a l’estil de la Marsellesa francesa– per encoratjar el valor dels seus soldats.
A les primeres pàgines de les seves memòries, San Miguel hi va deixar escrit: “Dadas estas disposiciones, la columna continuó su marcha tranquila y lentamente. Resonaron por toda ella las voces de ‘Viva la Constitución’, ‘viva la Patria’, como era de costumbre, y se entonó la canción patriótica y guerrera que se había compuesto en Algeciras.“ En aquest fragment, doncs, Tapia Ledesma hi veu el germen de l’himne republicà per antonomàsia a l’estat espanyol, nascut fa dos-cents anys amb el Trienni Liberal i que aniria ressonant i adquirint més notorietat i oficialitat –de facto– amb la primera República, al segle XIX, i sobretot amb la segona República, al XX.
Si queda prou clar que el text el va escriure Evaristo San Miguel, no ho és tant saber qui hi ha al darrere de la música amb què és més conegut, atès que durant el Trienni Liberal hi va haver força versions musicals de l’himne de Riego. La que ens n’ha arribat, tradicionalment s’ha considerat que havia estat composta per un músic romàntic valencià, Josep Melcior Gomis i Colomer (1791-1836), atès que ja el 1822 es van publicar amb la signatura d’aquest compositor d’Ontinyent unes quantes versions de la cançó al llibre Colección de canciones patrióticas que dedica al ciudadano Rafael del Riego y a los valientes que han seguido sus huellas.
Gomis, que a l’exili a París va conèixer més músics del país refugiats com ara Ramon Carnicer i Batlle (autor de l’himne de Xile), té molts números de ser-ne l’autor, però la llista de possibles compositors és llarga i també inclouen un militar i músic perpinyanès, Josep Maria Reart i de Copons (1784-1857), educat d’infant a Barcelona i posteriorment oficial distingit de l’exèrcit espanyol, i el guitarrista oriolà Trinidad Huerta Caturla (1800-1874).
Però hi ha musicòlegs que consideren que la música no es deu a un compositor, sinó que podria provenir de balls i danses tradicionals com per exemple el Ball de Benàs; la variant valenciana de la cançó popular catalana “El testament d’Amèlia”; i, fins i tot, d’un fragment del Llibre Vermell de Montserrat.
Article publicat el 14 d’abril de 2026
Comments are closed