La primera ocupació cristiana de Gibraltar, plasmada a Alcanyís

In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)

En l’ocupació austriacista de Gibraltar, l’estiu del 1704, a més de les tropes angloneerlandeses trobem un petit grup de tres centenars d’austriacistes, la majoria catalans, enrolats al costat del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, cap de l’expedició aliada contra la plaça filipista. Però, anteriorment, en la primera ocupació cristiana de la ciutat, l’any 1309, també hi havia hagut participació catalana al costat dels castellans. I sembla que va quedar plasmada, de la manera més gràfica possible, a les parets del castell d’un poble del Baix Aragó, Alcanyís.

Fa més de set-cents anys, García López de Padilla, mestre de l’Orde de Calatrava i participant en aquella empresa militar a l’estret de Gibraltar, va ordenar de pintar sis extraordinàries escenes murals a la Torre de l’Homenatge del castell d’Alcanyís. El cas és que fins ara no s’havia pogut confirmar que les pintures representaven, justament, la conquesta cristiana del penyal als musulmans, presents d’ençà del 711 dC a l’indret que van anomenar gebel Tariq, la muntanya dedicada al cabdill amazic Tàriq ibn Ziyad.

Fins al març del 2026, doncs, no se sabia amb precisió a què feien referència el conjunt de pintures gòtiques: com a màxim es relacionaven amb episodis inconnexos del regnat de Jaume I. Però l’investigador José María Maestre Maestre, catedràtic de filologia llatina de la Universitat de Cadis i director de l’Institut d’Estudis Humanístics (amb seu a Alcanyís), ha pogut demostrar que els murals immortalitzen, de fet, la conquesta de Gibraltar del 12 de setembre de 1309 a mans de Ferran IV de Castella en col·laboració amb Jaume II d’Aragó, durant l’anomenada batalla de l’Estret.

En una ponència titulada “Decodificación humanística de las pinturas murales góticas del castillo de Alcañiz”, que es va llegir el 28 de març de 2026 en el context del tercer Curs Interdisciplinari d’Humanitats al Palau Ardid d’Alcanyís, Maestre va donar a conèixer les conclusions d’una investigació que havia començat feia dues dècades, quan va visitar el castell en ocasió d’una restauració al costat de José Ignacio Micolau Adell, arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís, i es va adonar que les pintures incorporaven unes inscripcions molt deteriorades, en lletra gòtica, en què apareixia repetidament el nom de Gibraltar i d’alguns personatges de l’empresa militar.

Va ser la pista que el va convèncer que les sis escenes reflectien, realment, moments clau de l’ocupació, com ara un encontre previ entre els monarques castellà i català, la marxa de Ferran IV cap a la guerra i l’entrada del rei castellà a Gibraltar, el 12 de setembre de 1309. Amb aquesta nova perspectiva, també es pot identificar perfectament la silueta del penyal vist des de l’actual població de La Línea de la Concepción i fins i tot una possible primera representació dels famosos macacos, encara presents a les parts més altes de Gibraltar.

Article publicat el 28 d’abril de 2026