Durant la segona meitat del segle passat, Gibraltar va aparèixer sovint a la premsa del cor com a destinació preferida de molts famosos per casar-s’hi. Era un lloc original, quasi exòtic, per a moltes celebritats del món anglosaxó. Així, per les petites oficines del registre civil van passar Sean Connery (dues vegades), Frederick Forsyth, Rick Parfitt, Des O’Connor, Laurence Harvey i Margaret Leighton, Sarah Churchill… Però, sens dubte, la imatge més famosa d’un casament amb l’imponent penyal a l’esquena és la de John Lennon i Yoko Ono, el 20 de març de 1969.
Cinc anys abans, amb tot, hi havia passat una altra parella molt més nostrada: la formada pel poeta reusenc Gabriel Ferrater (1922-1972) i la periodista nord-americana Jill Jarrell, amb família a Madrid. S’havien conegut feia menys d’un any, el 8 d’octubre de 1963, en una festa literària en el context de la Fira del Llibre de Frankfurt. Malgrat la diferència d’edat (ella tenia 22 anys i ell quasi el doble), van congeniar des del primer moment. Ferrater, abandonat feia pocs mesos per una altra noia molt més jove que ell, l’Helena Valentí (després de dos anys de relació que l’acabarien marcant profundament com a poeta), s’aboca a un amor imprevist d’una altra joveneta i lletraferida com ell. Tots dos, de fet, escrivien poesia, com demostren durant els primers mesos de relació epistolar abans d’anar a viure junts.
El compromís avança ràpidament i, ja establerts a Barcelona, decideixen fer el pas: es casaran. Però no a la capital catalana, com es podria esperar, sinó a Gibraltar. La decisió, estranya de totes totes, l’explica d’aquesta manera Jordi Amat a la biografia Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (2022): “Així es podran casar pel civil i, si es donés el cas, facilitar els tràmits d’un hipotètic divorci. La Jill escriu al Register Marriage de l’administració local anglesa. Li contesten el 4 d’agost, li expliquen com pagar el tràmit i els donen hora i dia. Podria ser a les 10 del matí del dia 2 de setembre.” Lluny de buscar l’exotisme, doncs, els motius de la parella són eminentment pràctics.
Reserven dues nits al cèntric Bristol Hotel i es casen el 2 de setembre a una altra hora, acompanyats per la mare de Ferrater. Ens n’han arribat algunes fotos, de la cerimònia al despatxet i de l’estada al penyal, com les que il·lustren aquest article. També fan imprimir, segons Amat, un recordatori de l’enllaç i un díptic amb dibuixos seus i uns versos triats per tots dos. Ella opta per Chaucer i ell per Ausiàs March: “Colguen les gents ab alegria festes, / Loant a déu, entremesclant deports…”
Ja casats, decideixen instal·lar-se en un apartament de lloguer a Montgat. Els dies, com la relació, es van precipitant: l’estiu del 1965 deixen la mar i es traslladen a viure a Sant Cugat del Vallès; i a mitjan novembre de 1966, la Jill comunica a Ferrater que se’n vol separar, cansada de la vida bohèmia i alcoholitzada del marit. El divorci, amb tot, no es va consumar fins al 1969, tres anys abans que Gabriel Ferrater complís el que sempre havia preanunciat a parelles i amistats: que es llevaria la vida a cinquanta anys, quan ja ho hagués fet tot a la vida i abans no comencés a fer “olor de vell”. El 29 d’abril de 1972, un mes abans de complir-los, la seva nova parella, Marta Pessarrodona, el trobava mort a l’apartamentet de Sant Cugat. S’havia asfixiat dos dies abans… catorze anys després del suïcidi del seu pare, el comerciant Ricard Ferraté.
Article publicat el 29 d’abril de 2022
Comments are closed