In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
Si aneu fins a la plaça de l’església de Santa Maria la Coronada de San Roque tot pujant pel preciós carrer emblanquinat de San Felipe, una mica abans d’arribar-hi, a mà esquerra, s’alça un edifici destacat: és l’antic Palau dels Governadors (i comandància militar) del municipi, aixecat com tot el centre de la ciutat pels milers d’habitants de Gibraltar que van fugir del penyal quan va ser ocupat pels austriacistes l’estiu de 1704. Si ens hi fixem una mica més, en un racó de la façana es pot veure una petita placa ceràmica amb la llegenda següent: “Palacio de los Gobernadores. Fundación Municipal de Cultura Luis Ortega Brú.”
En efecte, als baixos del palau hi ha des del 2001 la secció permanent del museu local dedicada a l’artista plàstic més conegut del poble, l’escultor i especialista en imatgeria processional Luis Ortega Brú, nascut a San Roque el 10 de setembre de 1916. El museu, que s’ha renovat conceptualment l’estiu de 2025, conté més d’un centenar i mig d’obres d’un artista conegut per les seves imatges religioses que va quedar marcat de ben jove per la guerra del 1936-1939.
Luis Ortega Brú va començar a formar-se artísticament el 1931, amb l’adveniment de la República, a l’Escola d’Arts i Oficis de La Línea de la Concepción i, arran dels progressos i el talent exhibits, l’Ajuntament de San Roque li va concedir una beca per completar els estudis a Barcelona. L’esclat de la guerra, amb tot, va esmicolar aquesta possibilitat i també la vida del jove aprenent d’escultor, perquè els seus pares, de conviccions fermament republicanes i anarquistes, van ser assassinats pel bàndol feixista: Carmen Brú Casado, la seva mare, va desaparèixer a mans d’un escamot de franquistes just quan va esclatar el conflicte; i son pare, Ángel Ortega López, fou condemnat a la pena capital al final de la guerra i afusellat a Cadis el 22 de desembre de 1939.
Per si no fos prou desgràcia, Luis Ortega Brú –per haver estat a la milícia de la CNT i haver-se integrat com a cartògraf a l’estat major republicà a Madrid–, fou condemnat a treballs forçats i va passar per tres camps de concentració franquistes, l’últim dels quals a El Puerto de Santa María. Quan en va sortir, va decidir instal·lar-se a Sevilla, la ciutat on va refer la vida, va reprendre estudis el 1945 a l’Escola d’Arts Aplicades i va aconseguir fer-se un lloc i un nom en l’àmbit de la imatgeria religiosa. La investigadora de l’art Alicia Ramos González, en un article a la revista Accadere, afirmava:
“La experiencia de la Guerra Civil marcó su vida y obra. El horror de aquellos años quedó impregnado en el sufrimiento de sus Cristos, en los rostros deformados por la maldad de los sayones del conjunto escultórico de la Flagelación de Manzanares o en la terribilitá de la mirada del Caifás dictando sentencia del paso de la Hermandad de San Gonzalo en Sevilla.”
Entre les nombroses obres que van sortir dels tallers que va tenir a Sevilla i més tard a Madrid hi ha l’Éxodo de Gibraltar, una talla escultòrica en fusta de 3,5 metres de llarg per 1,5 d’ample que l’Ajuntament de San Roque li va encarregar el 1970 i que s’exposa al Palau dels Governadors. Sis anys abans, va signar la imatge del Crist de la Fe que surt cada Setmana Santa pels carrers del Barri Vell d’Alacant portada per la Germandat de la Santa Creu.
Va tornar a Sevilla el 1978, on va residir fins a la mort, el 21 de novembre de 1982.
Els Bru, de Torrevella a San Roque, passant per Cartagena
El pare de Luis Ortega Brú, el terrissaire Ángel Ortega López, fou un membre de la lògia maçònica Germinal, president de la CNT a la zona i posteriorment del Partit Sindicalista fundat per Ángel Pestaña. La mare, Carmen Bru Casado, va ser una de les llevadores més destacades de San Roque i, seguint els ideals republicans, no cobrava a les famílies pobres que necessitaven els seus serveis. El matrimoni va tenir set fills: Luis, Marina, Germinal, Augusto, Onésimo, Áurea i Eliseo (que es va morir amb cinc mesos). Quan va esclatar la guerra, la mare es va lliurar en cos i ànima als ferits del bàndol republicà a l’Hospital Municipal en els primers combats a la zona i per això elements franquistes la van detenir a la casa familiar del carrer General Lacy, davant dels seus fills, i la van afusellar a la localitat veïna de Facinas (Tarifa) el 5 d’agost de 1936. Tenia quaranta-quatre anys i les seves restes, encara ara, no s’han pogut localitzar.
Carmen Bru no era de San Roque. Havia nascut a Cartagena el 1892, filla d’un mariner del municipi valencià de Torrevella (Baix Segura), Pedro Bru Sánchez, que es va establir al final del segle XIX a la ciutat costanera murciana. Més endavant, la família es va traslladar a la zona de l’estret de Gibraltar i San Roque, on el pare apareix a la llista dels morts per l’epidèmia de grip de 1918 a la localitat.
El 2022, l’Ajuntament de San Roque va aprovar de rebatejar el pavelló nord de l’antiga caserna Diego Salinas, adquirit pel consistori a la Junta d’Andalusia, amb el nom de Carmen Bru. De fet, en aquest antic centre militar és on la van retenir inicialment els franquistes l’estiu de 1936 abans de traslladar-la a la presó d’Algesires i afusellar-la sense judici. Anteriorment, l’ajuntament gadità ja havia dedicat un carrer a la mare del seu artista insigne, Luis Ortega Brú.
Article publicat el 14 de setembre de 2025
Comments are closed