In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
En els més de vint anys de passió obsessiva per la història, la cultura, el medi i sobretot la gent de Gibraltar, el que vaig fer el 17 de setembre de 2008 va ser força inusual: volar ben d’hora al matí de Barcelona a Màlaga, agafar l’autobús fins a La Línea de la Concepción i entrar a Gibraltar a peu per tornar-ne a sortir a mig vespre i desfer el camí, pas a pas, fins a arribar a casa abans de mitjanit. El motiu de la gimcana d’aquell dimecres esbojarrat de fa quasi disset anys bé que s’ho mereixia: assistir a una de les tres jornades de la Calpe Conference organitzades pel Museu Nacional de Gibraltar, dedicada el 2008 a l’evolució d’identitats petites com la gibraltarenca. En realitat, el meu gran objectiu era poder assistir a la ponència de les tres de la tarda, impartida pel professor Lawrence Sawchuk de la Universitat de Toronto, al Canadà.
Segurament, uns quants anys abans de començar-me a interessar per la immensa riquesa d’un territori tan minúscul com Gibraltar no m’hauria imaginat que faria un dia aquell gran esforç per anar a escoltar un especialista en antropologia biològica, demografia genètica i antropologia mèdica, autor de llibres com Deadly visitations in dark time (2001) i Diary of an epidemic (2003, coescrit amb Sam Benady). La clau de volta de tot plegat era en els subtítols: “A social history of Gibraltar in the time of cholera” i “Yellow fever in Gibraltar, 1828“, respectivament.
En efecte, rere uns títols a primer cop d’ull massa tècnics i específics per a un noi de lletres com jo, aquell professor d’un continent i d’un camp ben allunyats de mi no sols disseccionava clínicament i científicament les dades mèdiques de les grans passes de febre groga i de còlera que es van succeir a Gibraltar el primer terç del segle XIX, sinó que també detallava didàcticament i divulgativament el context social d’aquell moment crucial en la història del penyal, per mitjà d’una de les primeres anàlisis aprofundides d’un vessant de Gibraltar molt poc estudiat (i pràcticament gens valorat) fins aleshores: la població civil que, des de l’ocupació austriacista del 1704 i sobretot amb el pas a la sobirania britànica del 1713, va començar a convergir en aquell racó de món des de molts indrets de la Mediterrània occidental i més enllà, a la recerca d’una nova llar.
Interessat com jo estava pels menorquins que durant les ocupacions britàniques del segle XVIII van fer el mateix camí que molts genovesos i jueus sefardites cap a aquell indret magnètic del sud de la península Ibèrica, les investigacions històriques i les anàlisis demogràfiques que Sawchuk va dur a terme amb un rigor escrupolós (amb regals tan extraordinaris per a la comunitat investigadora com el preciós Gibraltar Explorer) em van obrir tant els ulls com les portes per poder acabar escrivint Els ‘minorkeens’ de Gibraltar (2018).
Però, més enllà de les seves aportacions capitals a la història social de Gibraltar, ara veig que un vincle molt més poderós m’acostava íntimament al Larry: compartir un fort amor per Gibraltar, des de latituds i actituds diferents. No s’estava de recordar que, d’ençà del primer viatge que hi va fer a la dècada del 1970, poc s’imaginava que aquell penyal tan especial el captivaria fins al punt de convertir-se en el seu motiu de recerca central durant quatre dècades ben bones. Més reflectit, en aquestes paraules, no m’hi puc sentir. Per això, el 2008, vaig tenir la necessitat imperiosa de veure’l i viure’l en directe, encara que fos una hora pescada al vol (literal). I per això, també, em feia gràcia que, malgrat haver-se retirat de la primera fila de la investigació, de tant en tant m’aparegués el seu nom ara com a coautor d’un estudi diferent dels mítics micos de Gibraltar (Monkey tales, 2019), ara amb un exercici brillant de memòria històrica, en plena pandèmia de covid-19, per recuperar els passaports d’immunitat expedits dos segles enrere, durant les terribles passes de febre groga, al seu estimat Gibraltar. I per això mateix, quan vaig llegir al Gibraltar Chronicle el bonic i sentit homenatge que li dedicava el seu amic Clive Finlayson, una frase em va sortir de ben endins: gràcies per tot, professor Sawchuk.
Article publicat el 4 de març de 2025
Comments are closed