En ocasió del centenari de la primera publicació de l’Ulisses, el 2 de febrer de 1922 a París, l’editorial catalana i artesana Cal Carré ha publicat el 16 de juny de 2022, coincidint amb la celebració de l’anomenat Bloomsday, el monòleg final de la Molly Bloom. La publicació solta del text, que a la novel·la es presenta sota el títol de Penèlope, és justificada perquè trenca, d’una banda, amb la resta del llibre atès que la Molly hi pren la paraula i, d’una altra, perquè Joyce el va escriure sense cap mena de signe de puntuació, tal com es pot comprovar en l’acurada traducció de Joaquim Mallafrè.
Però si hi faig referència, en aquest bloc, és per una tercera qüestió: al monòleg, la dona de Leopold Bloom recorda ben sovint la infantesa al seu Gibraltar natal, filla d’un oficial irlandès (el major Tweedy) i d’una jueva del penyal (Lupita Laredo). I en aquests records de petita, ací i allà, la protagonista deixa anar referències concretes d’aquell petit territori del final del segle XIX i el començament del XX.
El detall curiós és que James Joyce sembla que no va trepitjar mai Gibraltar i, per tant, tot el que hi apareix referenciat –des de noms de lloc fins a noms de persones– prové d’alguns llibres que va consultar. Especialment important va ser el Gibraltar Directory and Guide, una guia publicada anualment des del 1877 amb totes les adreces, els establiments i els carrers de la ciutat. En concret, segons alguns investigadors, l’autor va manejar els volums del 1884 i del 1912 per ambientar i contextualitzar els pensaments de la Molly en un penyal que se’ns insinua multiètnic i multicultural: hi apareixen personatges i costums andalusos, el caràcter britànic, els jueus i àrabs de la ciutat, la Catalan Bay (pàgina 81) i els seus pescadors genovesos i, fins i tot, s’hi esmenta cap al final ca l’Abrines (pàgina 116), un comerç sens dubte propietat d’un descendent dels menorquins instal·lats al penyal durant el segle XVIII de dominació britànica tant a l’illa com a l’istme.
Alguns esments més subtils en aquesta mateixa direcció poden ser el del pare Vilaplana, que al llibre Ulysses Annotated: Revised and Expanded Edition es relaciona amb un reverend de l’orde de sant Benet probablement d’origen català, J. Vilaplana, “un dels deu capellans vinculats a la catedral catòlica de Santa Maria la Coronada”. O el topònim de Paradise Ramp (pàgina 115), conegut tradicionalment entre els yanitos com l’Escalera de Cardona, un nom que amb força probabilitat també ens remet a algun menorquí arribat al penyal entre els segles XVIII i XIX.
Article publicat el 27 de juny de 2022
Comments are closed