El 4 d’abril de 2025 al vespre, en un cèntric hotel de Barcelona, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) va lliurar els 36ns Premis Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols, destinats com cada any a distingir catalans i catalanòfils dels cinc continents. Entre els deu guardonats enguany hi havia per primera vegada un gibraltarenc, Joseph Brugada, que per motius personals no va poder assistir al lliurament. En representació seva, va recollir la placa commemorativa Martí Crespo, l’autor d’aquestes línies, que va llegir en nom seu el discurs d’agraïment davant el centenar d’assistents a la gala.
El text de Joseph Brugada deia així:
“Benvolguts senyors i senyores.
És un honor i alhora un orgull haver estat nominat per rebre aquest prestigiós guardó de l’IPECC.
He d’estar agraït al meu company d’armes Martí Crespo, amb qui vaig establir ja fa anys relació al voltant dels vincles entre Catalunya i Gibraltar a la Garrison Library, en un dels festivals anuals de literatura que s’hi celebren.
El meu interès per aquestes relacions es deu a dos motius: soc Joseph Charles Brugada, de 86 anys, fill de Jose Brugada Klever (Clever o Cleber), nascut a Barcelona, al carrer de l’Est, 1, i conegut a Gibraltar com a Pepe el Catalán, perruquer de senyores, des que hi va arribar el 1931. Sobre ell i la seva lleialtat a la Corona Britànica s’ha basat tota la meva vida. Era un home estricte, seriós i treballador, però la vida no sembla afavorir sempre la gent honesta!
El 10 de juny de 1954, Gibraltar va ser premiat amb una visita reial: al final del viatge de noces, hi va aterrar la flamant reina Elisabet II i el seu marit Felip, duc d’Edimburg. La visita, després de la Segona Guerra Mundial, de l’evacuació del penyal i de les pressions, insults i amenaces del general Franco i el seu règim feixista, va ser un “mannà del cel”!
En aquest ambient de postguerra, era lògic pensar que el penyal fos un niu d’espies i d’agents. Els serveis de seguretat a Gibraltar, tal com calia, van començar a recopilar llistes de sospitosos per prohibir-los l’entrada al penyal durant la visita reial, per mirar d’evitar qualsevol possible incident. Això últim va donar lloc que un funcionari local, a la recerca probablement de reconeixements i honors, abusés del seu privilegiat poder al departament d’estrangeria per qualificar el meu pare de “risc” per a la família reial.
L’acusació, encara que fos falsa, va deixar una nafra al meu cor i al de la meva mare i el meu germà.
El meu pare sempre es va negar a renegar de la seva nacionalitat i a mi em va indicar la bandera sota la qual havia nascut i em va dir: jo no renuncio a la sang de la meva mare, però aquesta bandera britànica és la teva i l’hauràs d’honorar!
Així que, amb orgull català i honor a la meva bandera, sempre he intentat fer el millor en totes les oportunitats i ocasions, en honor al meu pare Pepe el Catalán i a la meva pàtria, la Gran Bretanya.
Vaig fer el servei militar el 1958 amb el màxim honor que pot rebre un recluta: com a cap de primera em van atorgar la Willy Thompson Key. En el terreny professional, cal destacar el meu pas per la ràdio i televisió de Gibraltar (GBC), com a realitzador, reporter i presentador.
Vaig haver d’emigrar a Anglaterra el 1975 per causes de salut de la meva filla petita, la Jacqueline, i amb afany i feina vam poder tornar al penyal el 1999. Poc després ja em vaig jubilar i vaig començar a escriure sobre els llaços entre Gibraltar i Catalunya, perquè vaig creure que, davant l’escassetat de coneixements d’història entre el jovent, calia aprofitar l’oportunitat d’explicar-la a les pàgines del diari Gibraltar Cronicle i al ja desaparegut Panorama.
També vaig aprofitar la jubilació per promoure i fer lobby a Gibraltar per conscienciar sobre la sordesa i la llengua de signes, amb l’objectiu d’integrar una mica més els sords en la comunitat, i hem aconseguit que la llengua de signes britànica sigui reconeguda com a llengua oficial a Gibraltar. Per aquest esforç vaig merèixer un guardó del governador de Gibraltar.
Els meus dos últims projectes han estat la construcció d’un Monument als Gibraltarencs caiguts en acció en les dues guerres mundials del segle XX, al Centre de Memòria del Regne Unit a Lichfield, i finalment vaig aconseguir fa dos anys que el Govern de Gibraltar sufragués la reproducció d’una placa que l’IPECC havia donat a les autoritats de Gibraltar el 2004 per recordar la presència del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i tres centenars de voluntaris catalans en l’ocupació de la plaça l’agost de 1704. La nova placa es va poder instal·lar oficialment, amb la presència de la batllessa de Gibraltar, just ara fa un any a la banda de llevant del penyal, anomenada precisament Catalan Bay.
Així que, senyors i senyores, una vegada més, el meu més sincer agraïment per aquest honor i un profund pesar per no poder ser avui aquí al costat de la resta de guardonats.
Joe Brugada
Fill de Pepe el Catalán”
L’endemà, dia 5 d’abril, fou lliurada en mà la placa a Joseph Brugada a Gibraltar mateix.
Article publicat el 6 d’abril de 2025
Comments are closed