In English (translated by Google) / En castellano (traducido por Google)
Quan tot just encara miràvem de pair la marxa d’un colós com Tito Benady i feia poc més d’un any de la mort del professor Lawrence Sawchuk, arriba la notícia d’una altra desaparició trista per a la comunitat d’historiadors i d’investigadors enamorats de Gibraltar: el 5 de juliol de 2026 ens ha deixat Neville Chipulina (1938-2026).
A en Neville, val a dir, no el coneixia directament, però els seus blocs dedicats íntegrament al penyal i a la seva gent s’havien convertit, de fa molts anys, en una font inexhaurible d’informacions i de detalls preciosos del passat de Gibraltar i, sobretot, del període britànic fins ara.
El principal bloc seu, amb un nom tan explícit i programàtic com The People of Gibraltar, és una veritable enciclopèdia de noms que han forjat aquest petit i peculiar territori del sud de la península Ibèrica, a tocar del continent africà. Repassant-ne l’índex ja ens podem fer una idea prou bona de la dimensió de l’empresa d’en Neville: són centenars, les entrades completíssimes i interessantíssimes que va escriure, que van cronològicament de l’Homo gibraltarensis de la prehistòria a la il·lustradora Brenda Smith (2023). Pel mig, hi ha desenes i desenes d’apunts dedicats, com explicava ell mateix a la introducció del bloc, a la gent que va viure i fer Gibraltar, del passat més remot fins al nostre present.
Hi deia: “The majority of books about Gibraltar have mostly been written by Englishmen who also happened to be military men. There is much interest in matters of war, on imperial struggles for power and very little about anything else. The emphasis is on triumphalism with the Rock as an icon of military power and – after the Great Siege – of national pride. When the place was linked with Nelson and Trafalgar, it became a double symbol of the indomitable and tenacious character of the English both on land and at sea. All these histories invariably fail to comment in any depth on how the civilian population of the Rock coped with the upheavals brought about by an overwhelming military presence or how they dealt with life in an atmosphere permeated by war.“
A aquests civils, a aquesta gent menuda que va aixecar Gibraltar entre períodes i fets bèl·lics, va donar veu, dedicant-hi bona part de la vida, Neville Chipulina. I, només per això, ja li ho hem d’agrair enormement. Ara, en el terreny més personal, l’agraïment també és profund, per la informació que ens ha llegat (abundantíssima, inacabable) i per la inspiració que m’ha aportat: el seu enfocament en la història dels gibraltarencs, més enllà de l’interès militar de la plaça, i l’ús extensiu dels blocs, com a eina de publicació i difusió de la seva recerca, van ser per a mi centrals a l’hora de llançar-me a activar Gibaltar.cat, l’agost del 2021.
Moltes gràcies, Neville, per haver ajudat a desenterrar la història de la gent de Gibraltar. I moltes gràcies, també, per haver estat una gran font d’inspiració. No tinguis cap dubte que et continuarem llegint.
Article publicat el 13 de juliol de 2026
Comments are closed