El 7 de febrer de 2023 al vespre vaig fer, per primera vegada, una conferència sobre les traces catalanes a Gibraltar, al Memorial 1714 de Barcelona. Just abans de començar l’exposició, se’m va presentar un senyor que seia a primera fila si fa no fa amb aquestes paraules: “Bon dia, soc descendent de Josep Valls, un català que va fer de representant al penyal de la Companyia Nova de Gibraltar al principi del segle XVIII.” En efecte, l’esmentat Josep Valls, juntament amb el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Salvador Feliu de la Penya (l’administrador), el pagès de Vilassar Joan Verívol, el comerciant de Reus i ciutadà honrat de Barcelona Josep Grasses i Gralla i el botiguer de teles de Barcelona Josep Boïgues, van constituir l’1 de juliol de 1709 una de les moltes companyies comercials de l’època. Però en el seu cas tenia una característica que la feia ben especial: aprofitant la conjuntura geopolítica, en què el Principat i Gibraltar aleshores defensaven els interessos de l’arxiduc Carles d’Àustria al tron hispànic contra els Borbons, van decidir crear una companyia que, a partir de Gibraltar, comerciés amb la resta de ports a banda i banda de l’Atlàntic en competència directa amb Cadis, que fins aleshores era territori vedat als catalans.
La companyia va funcionar del 1707 al 1714, quan va caure el Principat, i durant tot aquell període Josep Valls va ser l’enllaç a Gibraltar. A la plaça, amb tota seguretat, devia mantenir una relació estreta i directa amb l’alcaid de mar o capità del port entre 1706 i 1719, el també català Josep Corrons, nascut a Caldes de Montbui i establert des de ben jove a Mataró abans d’embarcar-se en l’expedició del príncep Jordi que va ocupar el penyal el 1704.
Ramon Puigoriol i Valls, l’home que acabava de conèixer just abans de la conferència, al final de l’acte em va lliurar un llibre que havia escrit sobre la seva família de Teià, Mil anys d’història d’una família catalana. Els llinatges Puigoriol, Lladó, Valls i Vidal (autoeditat), en el qual parla d’aquest avantpassat seu i de les conseqüències que va tenir la seva participació en la companyia per a ell i la resta de la família.
En transcric, amb el seu permís, els fragments referits a Josep Valls, fill de Pere Jaume Valls, batlle de Teià a mitjan segle XVII, una època que va veure i viure guerres mortals i algunes epidèmies mortíferes:
Josep Valls, fill de l’abans esmentat Pere Jaume Valls, va néixer a Teià el 5 de gener de 1672. Va contraure matrimoni amb Eulàlia Duran. Josep va representar els interessos de la Companyia de Gibraltar. En diverses ocasions va vendre a través d’ella aiguardent, com també ho feien diversos pagesos de Vilassar i de Premià.
[…]
Fou constituïda amb un capital inicial d’11.200 lliures catalanes i amb un període inicial de vigència de tres anys. Les seves activitats principals se centraren en l’exportació de vi i aiguardent, la importació de cera i cuirs del nord d’Àfrica, cereals d’Itàlia i el Llevant i alguns gèneres colonials. En el moment de la seva liquidació, la companyia presentava un balanç deficitari, a causa principalment dels problemes generats pel desenllaç de la guerra de Successió, i per poder liquidar tots els deutes va haver de prolongar les operacions fins al 1723.
[…]
Dita companyia es dedicaria a exportar el vi i l’aiguardent de la comarca i a importar del Nord d’Àfrica mercaderies com cera, cuir, cacau, sabó, cotxinilla o sucre, perquè el port de Cadis estava controlat pels Borbons. La idea era fer el transport del Maresme (Mataró, el Masnou, Barcelona) a Gibraltar i des d’allí al Nord d’Europa, especialment a les Illes Britàniques, als Països Baixos i a Alemanya, i de tornada al Maresme.
Per fer front a la despesa de la creació de la companyia, els Valls, com que no tenien capital suficient (es tractava d’11.200 lliures), van decidir hipotecar la casa pairal, hipoteca que no varen poder redimir perquè la Companyia de Gibraltar era deficitària en la seva explotació.
Com que després de l’11 de setembre de 1714 tots els béns mobles i immobles dels seguidors dels Àustria varen ser confiscats pels vencedors (al cadastre posava “Secuestrado por el Real Patrimonio”), els Valls es van trobar amb la casa expropiada i hipotecada (hipoteca que va ser executada amb data 22 d’agost del 1749 en pública subhasta). Es pot suposar que, com que la casa fou expropiada pel govern d’aquell moment, els Valls no van rebre res per la diferència.
Seguint la hipòtesi, i tenint en compte que els propietaris de Casa Bru també eren seguidors dels Àustria (Joan Fivaller fou un dels prohoms que, juntament amb Rafel Casanova, va defensar Barcelona fins al final) devien acollir els Valls a casa seva, perquè eren de la mateixa ideologia. Es varen estar a la casa sis generacions de la nostra família, fins al 1947.
De l’estudi familiar de Ramon Puigoriol i Valls es pot concloure, doncs, que el teianenc Josep Valls, representant al penyal de la companyia comercial constituïda amb uns quants comerciants catalans més en plena guerra de Successió per esquivar la prohibició de comerciar des de Cadis, va acabar perdent la casa pairal a Teià (Can Valls, l’actual Can Wertheim) a causa dels deutes acumulats de l’empresa i, també, de la repressió borbònica contra els partidaris de Carles d’Àustria, com ell, després de la derrota del 1714.
Sobre els llibres de comptes de la Companyia Nova de Gibraltar, l’historiador occità Pierre Vilar en va fer un estudi exhaustiu el 1962, publicat posteriorment en català pel Centre de Lectura de Reus el 1990.
Article publicat el 5 de juny de 2023
Comments are closed