Quan passejo per qualsevol poble o ciutat, sigui on sigui, solc prestar atenció a les plaques que, ací i allà, floreixen en parets, monuments o racons imprevisibles de l’espai públic. És així com, voltant un dissabte d’abril de 2025 pel centre de La Línea de la Concepción, em vaig aturar davant l’església principal i em vaig fixar en una inscripció just a sobre de la gran portalada:
“Puso la primera piedra el Ilustrísimo Señor Don Félix María Arriete y Llano 1873. Se celebró la primera misa el 8 de diciembre de 1879 rigiendo la diócesis el Ilustrísimo Señor Don Jaime Catalá y Albosa”
Ràpidament, vaig escriure al mòbil l’últim nom i el resultat de la cerca em va encaminar a un eclesiàstic català no sols de cognom, sinó també de naixença. Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 – Barcelona, 21 de febrer de 1899) va estudiar als seminaris diocesans de Girona i de Barcelona i a vint-i-un any fou ordenat sacerdot. Poc després, el 1856, ja era catedràtic al seminari de Girona i també va passar a exercir de secretari particular de l’arquebisbe de Tarragona i senador Josep Domènec Costa i Borràs (Vinaròs, 1805 – Tarragona, 1864). En algunes biografies es diu que fou bisbe de les Canàries de 1878 a 1879, però no sembla que es pugui confirmar. En canvi, el 13 d’abril de 1879 sí que fou ordenat bisbe de Cadis i poc temps després li van afegir també l’administració apostòlica de Ceuta. Durant l’exercici al sud peninsular, se sap que fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa. I en una visita pastoral a La Línea, el juny de 1879, va convocar una junta de persones notables del lloc per determinar l’erecció del temple parroquial a partir de les parets que s’havien començat a aixecar sota els auspicis del bisbe anterior, Félix Mª de Arriete y Llanos.
L’església de la Immaculada Concepció es va inaugurar a la plaça on desemboca la Calle Real (aleshores anomenada Calle del Almirante Barceló) el 8 de desembre de 1879, coincidint amb la festa de la Puríssima Concepció, i la imatge que corona des del 1954 el retaule major de la patrona de la ciutat és del conegut imatger Luís Ortega Bru (nascut a San Roque amb avantpassats valencians per part de mare). Se sap que el santuari va costar nou mil duros, un terç dels quals foren recollits a partir d’almoines de fidels, amb subscripcions en diòcesis de tot Espanya i amb donatius fets pel mateix bisbe Català, que l’estiu de 1883 va passar a dirigir el bisbat de Barcelona. Abans d’aterrar a la capital catalana, fou designat senador reial per l’arquebisbat de Santiago de Cuba (1882-1883 i 1883-1884).
La marca a Barcelona
Durant el seu pontificat barceloní es va destacar per nombroses iniciatives i decisions. Per exemple, es va acabar la façana de la catedral i es van construir moltes noves parròquies, com ara la de Sant Martí de Provençals, la de Sant Joan de Gràcia, la de Sant Vicenç de Sarrià i la de Sant Andreu de Palomar. Durant l’epidèmia de còlera del 1885, juntament amb alguns sacerdots i religiosos més, va decidir de restar a Barcelona per ajudar els malalts de la ciutat. Pocs mesos després, el març de 1886, va autoritzar la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament de la parròquia de Sant Feliu d’Alella, segons un projecte d’Antoni Gaudí.
En el currículum al capdavant del bisbat de Barcelona, cal afegir-hi que va presidir la coronació de la Mare de Déu de la Mercè i va celebrar un important sínode diocesà, a més de protegir Jacint Verdaguer i defensar els drets dels obrers. Respecte a les obres de la Sagrada Família, que havien començat el 1882, va signar el 30 de juny de 1890 una conciliació amb els fundadors, Josep Maria Bocabella i el seu gendre Manuel de Dalmases, sobre la construcció del temple i les almoines amb què es bastia. Poc després va emetre un decret que reorganitzava l’obra “d’aquesta sumptuosa i artística fàbrica, joia de l’arquitectura moderna i admiració de propis i forans”, amb què passava de mans particulars a diocesanes. De resultes de la decisió, el 20 de juliol de 1895 es va constituir la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, de la qual va assumir la primera presidència fins que es va morir, el 21 de febrer de 1899.
La marca a Arenys
A més de la placa a la façana de l’església de La Línea de la Concepción, el bisbe Català és recordat també amb un carrer molt a prop del monestir de Pedralbes de Barcelona. I a Arenys de Mar, lloc de naixença, el carrer on s’alça la casa pairal familiar també porta el seu nom des del 9 de juliol de 1900. Per aquelles mateixes dates, el municipi li va dedicar un monument a la plaça de l’església, al costat del portal, obra de Josep Llimona, i destruït el 1936. Durant la inauguració, mossèn Cinto Verdaguer va llegir el poema “Coronació de la Verge de la Mercè” (inclòs al poemari En defensa pròpia), amb referències al bisbe Català:
“Quan era noi lo Bisbe Català
pujà à una hemosa hermita,
la hermita del Remey, que sobre Arenys
té la Verge Maria.
A la voreta del camí veu flors,
en cull les més boniques,
la viola d’olor y lo clavell
y uns bors de sajolida.
Los lliga ab una branca de roser
gemada d’englantines,
y tot posantles de la Imatges al front,
li diu: ―Verge Maria,
la corona rebeu que us ha teixt
qui us ama y vos estima;
quan seré gran vos en duré, si us plau,
una altra de més rica―.
La prometensa que aquell noy li feu
la Verge cor-prenia.”
En mostra d’estimació recíproca, Jaume Català i Albosa no sols va llegar a l’Ajuntament d’Arenys el seu bastó, que el batlle Joaquim Coderch va estrenar el 15 d’agost de 1899, sinó que també va introduir al seu escut episcopal dues referències a la vila maresmenca: a la banda superior sorgeix la imatge d’una creu sobre unes roques davant el mar que recorda l’ermita del Montcalvari i a la banda inferior dreta apareix l’escut d’Arenys de Mar. Un dels indrets on es pot observar aquest escut és al cementiri de Sinera, a l’hipogeu que va fer fer amb pedra de Montjuïc per als seus pares. No sols hi són enterrats Jaume Català i Roca i Francisca Albosa i Boyer, sinó també dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.
Article publicat el 10 d’abril de 2025
Comments are closed