In English (translated by Brian Porro) / En castellano (traducido por Google)
Deixant de banda la cridanera Catalan Bay al vessant de llevant del penyal (que mereix una explicació detallada i singularitzada), a Gibraltar la presència de catalans –des de l’ocupació aliada del 1704– i de menorquins –a partir de mitjan segle XVIII– ha deixat rastres, més perceptibles o menys, en el corpus toponímic d’aquest petit territori britànic.
Just a l’entrada principal de la ciutat antiga venint de l’istme, abans d’accedir al llarg túnel que mena cap a Casemates Square, a mà esquerra de la passarel·la de fusta podem veure en un mur de defensa una mica elevat la inscripció Hesse’s Demi Bastion. És probablement l’única referència visible a tot Gibraltar, de fet, a Jordi de Hessen-Darmstadt, comandant de l’esquadra angloneerlandesa que el 4 d’agost de 1704 va capturar la ciutat en nom de Carles d’Àustria. Malgrat la inqüestionable importància del príncep Jordi (com va ser conegut pels catalans durant i després de la seva etapa de virrei del Principat) en l’ocupació i la defensa de la plaça entre 1704 i 1705 –com queda àmpliament demostrat al diari del seu secretari, Francesc de Casamitjana–, la seva figura és poc recordada a l’espai públic de Gibraltar.
Una mica més amunt del semibastió de Hessen, a la part alta de la muntanya, hi ha un parell o tres de posicions de defensa documentades en mapes dels segles XVIII, XIX i començament del XX que tenen a veure directament amb la bateria i la companyia de soldats i voluntaris austriacistes catalans que van acompanyar el príncep Jordi i el seu germà Enric en l’expedició de Barcelona a Gibraltar del 1704, al costat del gros de tropes aliades angleses i neerlandeses: la Upper Catalan Battery, la Lower Catalan Battery i la Catalan Position Finding Station. Justament en aquestes posicions elevades, Casamitjana en el seu detalladíssim i acurat relat del primer setge, hi situava actives companyies de catalans que entre l’estiu de 1704 i l’estiu de 1705 van ser molt efectives –i al capdavall decisives– per evitar l’avanç de les tropes hispanofranceses que miraven de reconquerir la plaça des del nord.
Dins la ciutat
I ara sí, entrant ja a l’interior de la ciutat vella, a la trama urbana podem descobrir-hi també algunes referències nostrades. Si des de la gran esplanada de Casemates agafem Main Street (la Calle Real) en direcció sud, a quatre-cents metres escassos trobem l’indicador d’un carreró anomenat actualment Horse Barrack Lane. Però, segons el llibret The Streets of Gibraltar, publicat el 1884 pel reverend R. Stewart Patterson, aquest nom anglès n’havia substituït un d’anterior en castellà (com va passar a tot Gibraltar): Patio del Catalan(o). No ens n’ha arribat ni una dada, d’aquest possible català que vivia o treballava en aquest carreró en forma de L, però en algun moment va deixar marca a la ciutat.
Seguint les llistes duals de noms de carrers que apareixen a l’esmentada obra de Patterson, hi podem trobar més dades interessants. Com per exemple la Huerta Riera, la designació que rebien uns horts on s’aixeca des del principi del segle XIX la majestuosa Garrison Library, a l’actual Governor’s Parade. Fa referència a la família Riera, d’origen català: en concret, Miquel Riera va néixer a Sabadell el 1694 i en un moment indeterminat (potser cap a la dècada del 1720) es va establir a Gibraltar, on es va casar amb la menorquina Tecla Portes i hi va tenir descendència. Tant el pare com un dels seus fills, en Patrici (nascut el 1731 al penyal mateix) van tenir horts per la ciutat i una botiga de verdures a Whirlgig Lane (l’actual City Mill Lane), i van ocupar un lloc destacable en la microsocietat gibraltarenca de mitjan segle XVIII.
Ja no provinents del petit contingent català, sinó de la nombrosa comunitat menorquina que es va anar establint al penyal ben entrat el segle XVIII, trobem uns quants noms de carrers a la llista del reverend Patterson que tenen ressonàncies amb llinatges illencs. Per exemple, l’Escalera de Cardona (actual Paradise Ramp), el Callejón de Seguí (ara Lime Kiln Gully) i el Patio Carreras (ara Carrera’s Passage).
L’historiador local Manolo Galliano, expert en noms de lloc del penyal, al llibre de referència A Rocky Labyrinth (2022) diu això de l’Escalera de Cardona: “This is situated between Castle Road and Willis’s Road and its name, sometimes recorded as Paradise Row, first appeared in the 1814 Register of Inhabitants. The reference to Escalera de Cardona [Cardona Steps] stems from the fact that the Cardona family, whose members had arrived originally in Gibraltar from Port Mahon in Minorca, had been residing in that area for most of the 19th century, with the first of the line being Antonio Cardona, a labourer working in the Scavenging Department in 1814.”
Sobre el Callejón de Seguí, el mateix autor també ens treu de dubtes quan afirma sense embuts: “At one time, these steps were known as Lime Kiln Gully Steps with the name changed to Lime Kiln Steps on 12th May 1914 by a Notice issued under the Public Health Ordnance 1907. The Seguis referred to in the Spanish name of the lane, had originally arrived from Port Mahon, Minorca in 1832. The 1878 Register of Inhabitants recorded various members of that family, including John and Vincent Segui, who both gave their occupations as clerks and were then residing in House No. 20 of Lime Kiln Gulley.“
I quant al Carrera’s Passage, l’esment que en fa Galliano al seu llibre no deixa clar l’origen familiar rere el nom. En canvi, sí que és claríssima la procedència dels Tudury’s Steps, un carreró també a la part alta de la ciutat que porta el llinatge d’una extensa família provinent de Menorca. Entre els seus membres hi va haver l’arquitecte Temistio Tudury (1838-1914), autor del disseny de la veïna església del Sagrat Cor de Jesús. I un altre descendent dels Tudury gibraltarencs, a títol anecdòtic, va acabar essent segon marquès d’Urrea (a l’Aragó) i senador electe per la província de Terol.
Baixant a Main Street, just davant la façana de la catedral catòlica de Santa Maria la Coronada, hi ha un petit passatge amb un nom que també pot cridar l’atenció: Giro’s Passage. Malgrat que d’entrada és lícit suposar que no sigui un dels molts cognoms portats arran de la multitudinària afluència de genovesos a Gibraltar pràcticament des de l’ocupació de 1704, fent una recerca en arxius locals i menorquins es pot confirmar que correspon a un comerciant menorquí, Joan Giró i Bonnín, nascut a Ciutadella el 1763 fill d’un antic soldat llenguadocià i d’una noia local.
Sense deixar Main Street, una mica més al sud, just al darrere de la catedral anglicana de la Santíssima Trinitat, hi desemboca un altre carrer amb nom curiós: George’s Lane (o Calle del Vicario, en la llista de Patterson). Manolo Galliano, al seu llibre de referència, esmenta sobre la forma anglesa –ja documentada el 1749– que historiadors com ara Tito Benady la vinculen amb una possible taverna d’aquest nom situada a l’àrea. Una altra hipòtesi, afegeix, és que derivi del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, “having resided in the nearby Spanish Governor’s headquarters, now the site of the Garrison Library and gardens“. Galliano també aporta dades sobre el nom antic del carrer, Calle Vicario (el Viejo): “[…] is derived from the fact that the Roman Catholic Vicar of Gibraltar originally had his official residence in this lane; however, his home was destroyed during the Great Siege (1779-83) and the Vicar had no recourse but to change his residence to the clergy house in Cannon Lane.” Per la referència temporal al Gran Setge de l’últim quart del segle XVIII, el vicari que devia donar nom al carrer fou molt probablement el menorquí Francesc Messa i Pons (1728-1792), arribat al penyal des del Raval del castell de Sant Felip el 1773 i que durant quasi dues dècades va ser al capdavant de l’església de Gibraltar.
Podem acabar el recorregut al final de tot de Main Street, just al darrere de The Convent (la residència del governador britànic). A Secretary’s Lane, 3, l’edifici del registre civil de Gibraltar es va batejar no fa gaires anys amb el nom de Joshua Hassan House, en record del líder polític i social Sir Joshua Hassan, amb una part d’arrels menorquines. L’homenatge a aquest veritable animal polític local i impulsor del primer referèndum d’autodeterminació l’any 1967 s’ha completat fa ben poc amb la construcció d’un complex de gratacels, anomenat oficialment Hassan Centenary Terraces, a la banda de llevant del penyal, allà on comença la Catalan Bay Road.
Qui també tenia arrels menorquines va ser el pintor més conegut de Gibraltar, Gustavo Bacarisas Podestá (1873–1971). Tot i que va viure i va desenvolupar la seva obra sobretot a Sevilla, al seu lloc de naixement és recordat àmpliament i de múltiples maneres: abans d’entrar a la ciutat antiga, un dels icònics blocs de pisos de Glacis Estate porta el nom de Bacarisas House. Ben a prop, a Casemates Square, des del 2011 hi ha la Gustavo Bacarisas Exhibition Gallery d’art, malgrat que les seves obres a Gibraltar són en un altre espai, la Mario Finlayson National Art Gallery, a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament de Gibraltar, convertida també des del 2023 en un dels espais per fer casaments.
Cal dir que, gràcies a la iniciativa Street Art Mural Walk, trobareu fragments de l’obra de Bacarisas escampats per unes quantes parets de la ciutat en forma de grafitis que reprodueixen personatges seus.
Article actualitzat el 13 de juliol de 2024
Article publicat al Gibraltar Chronicle del 24 de setembre de 2024
Comments are closed