Deixant de banda la cridanera Catalan Bay al vessant de llevant del penyal (que mereix una explicació singularitzada), a Gibraltar la presència de catalans –des de l’ocupació aliada del 1704– i de menorquins –a partir de mitjan segle XVIII– ha deixat rastres, més perceptibles o menys, en el corpus toponímic d’aquest petit territori britànic.

Just a l’entrada principal de la ciutat antiga venint de l’istme, abans d’accedir al llarg túnel que mena cap a Casemates Square, a mà esquerra de la passarel·la de fusta podem veure en un mur de defensa una mica elevat la inscripció Hesse’s Demi Bastion. És l’única referència visible a tot Gibraltar, de fet, a Jordi de Hessen-Darmstadt, comandant de l’esquadra angloneerlandesa que el 4 d’agost de 1704 va capturar la ciutat en nom de Carles d’Àustria. Malgrat la inqüestionable importància del príncep Jordi (com va ser conegut pels catalans durant la seva etapa de virrei del Principat) en l’ocupació i la defensa de la plaça entre 1704 i 1705 –com queda àmpliament demostrat al diari del seu secretari, Francesc de Casamitjana–, la seva figura hi és poc recordada al Gibraltar britànic.

Una mica més amunt del semibastió de Hessen, a la part alta de la muntanya, hi ha un parell de posicions de defensa que, pel nom, fa tota la sensació que tinguin a veure amb la bateria i la companyia de soldats i voluntaris austriacistes catalans que van acompanyar justament el príncep Jordi i el seu germà Enric en l’expedició de Barcelona a Gibraltar del 1704, al costat del gros de tropes aliades angleses i neerlandeses. Hi trobem, per exemple, la Upper Catalan Battery i la Lower Catalan Battery, a més d’una Catalan Position Finding Station. En aquestes posicions altes, Casamitjana en el seu detalladíssim i acurat relat del primer setge hi situa actives companyies de catalans que entre l’estiu de 1704 i l’estiu de 1705 van ser molt efectives –i al capdavall decisives– per evitar l’avanç de les tropes hispanofranceses que miraven de reconquerir la plaça des del nord.

I ara sí, entrant ja a l’interior de la ciutat vella, a la trama urbana podem descobrir-hi també algunes referències nostrades. Si des de la gran esplanada de Casemates agafem Main Street (la Calle Real) en direcció sud, a mig quilòmetre aproximadament trobem l’indicador d’un carreró anomenat actualment Horse Barrack Lane. Però, segons el llibre The Streets of Gibraltar, publicat el 1884 pel reverend R. Stewart Patterson, aquest nom anglès n’havia substituït un d’anterior (com va passar a tot Gibraltar): Patio del Catalan(o). No ens n’ha arribat cap referència, d’aquest català.

Seguint les llistes duals de noms de carrers que apareixen en aquesta valuosa obra del 1884, hi podem trobar més dades interessants. Com per exemple la Huerta Riera, el nom que rebien uns horts on s’aixeca la Garrison Library, a l’actual Governor’s Parade, just darrere de la catedral de Santa Maria la Coronada. Fa referència a la família Riera, d’origen català. En concret, Miquel Riera va néixer a Sabadell el 1694 i en un moment indeterminat (potser cap a la dècada del 1720) es va establir a Gibraltar, on es va casar amb la menorquina Tecla Portes i hi va tenir uns quants fills. Tant el pare com un dels seus fills, en Patrici (nascut el 1731 al penyal mateix) van tenir horts per la ciutat i una botiga de verdures a Whirlgig Lane (l’actual City Mill Lane), i van ocupar un lloc destacable en la societat civil de mitjan segle XVIII a la microsocietat gibraltarenca.

Ja no provinents del petit contingent català, sinó de la nombrosa comunitat menorquina que es va anar establint al penyal ja ben entrat el segle XVIII, trobem uns quants noms de carrers a la llista del reverend R. Stewart Patterson que tenen ressonàncies de llinatges de Menorca, tot i que no disposo de prou dades per confirmar-ho. Per exemple, l’Escalera de Cardona (actual Paradise Ramp) i el Callejón de Seguí (ara Lime Kiln Gully). I encara hi ha dos carrers més que, en la nomenclatura actual, cal destacar: el Giro Passage, un passatge just al davant de la catedral catòlica a Main Street que podria correspondre al llinatge menorquí Giró; i sobretot Tudury’s Steps, un carreró del qual l’historiador local Manolo Galliano deia això en una fotonotícia en un número del Gibraltar Chronicle del maig de 2019:

This is a small cul-de-sac in the southern section of Prince Edward’s Road and is named thus because the property therein, House No. 17 in the 1814 Register of Inhabitants, was owned by a taylor, Anthony Tudury. Another later well-known member of this family was Temistio Tudury, the architect, who designed the Gothic style Church of the Sacred Heart in 1874 and the copper cupola of the Cathedral of St. Mary the Crowned in the early 1930s.

Podem acabar el recorregut al final de tot de Main Street, just al darrere de The Convent (la residència del governador britànic). Al Secretary’s Lane, 3, l’edifici del registre civil de Gibraltar es va batejar no fa gaires anys amb el nom de Joshua Hassan House, en record del líder polític i social Sir Joshua Hassan, amb una part d’arrels menorquines.

Qui també tenia arrels menorquins va ser el pintor més conegut de Gibraltar, Gustavo Bacarisas Podestá (1873–1971). Tot i que va viure i va desenvolupar la seva obra sobretot a Sevilla, al seu lloc de naixement és recordat àmpliament i de múltiples maneres: abans d’entrar a la ciutat antiga, un dels icònics blocs de pisos de Glacis Estate porta el nom de Bacarisas House; a Casemates Square, des del 2011 hi ha la Gustavo Bacarisas Gallery d’art (tot i que les seves obres a Gibraltar són a la Mario Finlayson National Art Gallery); i en el context de la iniciativa Street Art Mural Walk, hi ha grafitis amb personatges seus per unes quantes parets de la ciutat

Comments are closed